La casa ha estat durant segles la unitat de base de la vida social, econòmica i política de la Val d'Aran. Només com a membre d'una casa, un aranès podia accedir als béns comunals, participar en la vida comunitària i garantir així la seva subsistència. La casa ha constituït sempre un element clau per a la identificació personal, que ha permès situar a cada persona i relacionar-la amb una residència, una propietat, fins i tot com una manera de pensar.

Des del segle XVII, ço de Joanchiquet ha estat una de les cases més riques no només de Vilamòs sinó també de tot el Baix Aran. El primer amo conegut és Joan Aunós, un veí de Vilamòs que va viure durant la segona meitat de segle XVI. A aquest li van seguir deu generacions d'hereus de la mateixa família. La casa va estar habitada fins a finals dels anys seixanta de segle XX.

En la restauració de l'Ecomuseu Ço de Joanchiquet, iniciada l'any 1995, s'ha intentat conservar el mobiliari i l'atmosfera que la casa va tenir durant les primeres dècades de segle XX.